Tortosa és i sempre ha sigut una ciutat on han conviscut moltes cultures. En l'antiguitat eren tres les cultures que hi convivien: els cristians, els musulmans i els jueus.
Cadascuna de les tres cultures tenia els seus propis barris. El barri on vivien els jueus s'anomenava call.
Tenim constància de que vivien a Tortosa des de l'època visigòtica, tot i que s'especula que la seva presència es remunta a l'etapa de domini romà, així ho demostra la famosa làpida trilingüe, escrita en hebreu, grec i llatí que data del segle IV i sembla ser la troballa jueva més antiga de la provincia de Tarragona.
Els jueus eren un poble que es dedicava a molts oficis com ara astròlegs, metges, artesanas...
A Tortosa hi van viure molts jueus importants com Menahem ben Saruk (poeta i lexicògraf que va escriure el primer llibre en hebreu de la Península) i Ibrahim ben Iacob (metge que amb el relat dels seus viatges comercials va proporcionar una valuosa descripció geogràfica de gran influència entre els principals tractadistes àrabs).
El call jueu de Tortosa està situat al barri de Remolins, a la Tortosa nord i està dividit en dos calls: el call nou i el call vell separats pel carrer Major de Remolins. Si s'observa detingudament es pot observar que la majoria de cases són blanques, utilitzen l'arc de mig punt i les portes són baixetes degut a la seva estatura.
Call nou: quan la comunitat jueva era tal que no cabia al call, va ser creat el call nou. Va ser construit al primer terç del segle XIII concretament l'any 1230 mitjançant la carta de franqueses que va otorgar Ramon de Montcada i els frares del Temple a 25 families jueves per formar el call nou. El call nou va des del carrer Jaume Tió Noé fins al barranc del Cèlio, a la banda dreta del carrer Major (banda del Castell). El call nou, va ser un dels més importants del país i les seves activitats comercials i financieres beneficiaven indirectament la població cristiana. En aquest call també hi van viure personatges importants com els germans Isach, Jafudà Marçili i Abraham Mair, banquers que financiaren les empreses de la corona. Del call nou es conserva el portal dels jueus, l'únic portal de la juderia que ha arribat fins als nostres dies. Actualment es conserva gairebé tota la seva estructura urbanística. Sempre ha estat habitat, tot i que ha crescut verticalment a causa dels solars.
Call vell: va des del carrer Jaume Tió Noé fins al barranc del Cèlio, a la banda esquerra del carrer Major (la banda del riu). Va ser creat després de la conquesta de la ciutat per Ramon Berenguer IV, que va donar una carta de franqueses als jueus de Tortosa l'any 1148. El compte, va donar les drassanes àrabs als jueus i, va ser en aquell espai on es va construir el call vell. Constava d'uns 60 edificis. Alguns dels edificid més importants són la carnisseria, la sinagoga i el forn de terrissa. Estava situat molt prop del centre de comerç ultramarí. Els jueus del call vell no només s'ocupaven del comerç amb territoris llunyans d'or i esclaus, sinó que també es dedicaven a altres treballs. Per exemple, degut als seus alts coneixements mèdics, també es dedicaven a castrar als esclaus que havien de servir les dones dels harems àrabs.Del call vell, avui en dia, només s'enconserva l'entramat dels carrers de més al sud i els topònims. Es dedueix també el lloc on hauria estat la sinagoga i el forn de terrissa.
Durant el segle XIV es va obrir en tota la península un període de forta pressió social envers els jueus que va acabar amb l'expulsió dels jueus de Tortosa al 1492. El papa no estava d'acord amb la religió dels jueus i deia que el messies ja havia vingut i no valia la pena esperar més. Els jueus no li van donar la raó i per aixó el papa va decidir expulsar-los. Des de llavors, els jueus sempre han estat un poble odiat a tot arreu.
Palau Oriol
El Palau Oriol està situat al casc antic de Tortosa, al carrer de la Rosa, al costat del Palau Despuig. És un antic Palau que pertanyia als Marco, després del marquès de Bellet i de Mianes i finalment de Damià d'Oriol, marquès de Santa Coloma. Actualment és la seu de l'Escola de Música i Conservatori de Grau Mitjà de la Diputació a Tortosa.
L'edifici, d'estil gòtic civil català, datat dels segles XIII-XVI, presenta un pati interior amb una escala coberta que dona accés a les plantes. En el primer pis disposa d'una galeria d'arcs rebaixats i fines columnes. En la façana destaca una porta d'accés al pati mitjançant un arc de mig punt amb grans dovelles. En origen, el Palau Oriol es comunicava amb el Palau Despuig, són constància d'aquest fet uns arcs tapiats en el mur esquerre del Palau.L’edifici es troba organitzat al voltant d’un pati central, al qual s’hi accedeix a través d’un vestíbul. Es conserva el conjunt d’arcs que obrel’escala al pati, arcs escarsers aguantats per columnes lobulades de capitell llis, i a la base tres escuts treballats en relleu, el de Tortosa, el de Catalunya i el de la Diputació.
La façana presenta tres nivells: el de la planta-entresòl és de carreus de pedra en estat original, conté el portal adovellat, de mig punt, amb dovelles grans del segle XVI, i tres finestres amb els marcs amb motllures. El nivell principal amb carreus més petits, restaurats. I les golfes.
El 1969 va ser adquirit per la Diputació de Tarragona que el va recuperar entre el 1971 i el 1974, i actualment és la seu de l'Escola de Música i Conservatori de Grau Mig de la Diputació a Tortosa.
Qualificat com a bé de domini públic, el Ministeri d'Educació i Ciència el declarar l'any 1976 Monument Històric Artístic del casc antic.
Qualificat com a bé de domini públic, el Ministeri d'Educació i Ciència el declarar l'any 1976 Monument Històric Artístic del casc antic.
Palau Episcopal
El Palau Episcopal fou construït a principis del segle XIV per albergar la seu del Bisbat de Tortosa. La façana principal de l'edifici està situada just al davant de la Catedral de Santa Maria de Tortosa on un gran portal amb una arcada de mig punt condueix al pati de l'edifici, al voltant dels qual s'organitzen les estances de l'edifici. Fins a l'any 1945, moment en què es van construir els murs de contenció de riu, la façana posterior abocava directament a l'Ebre.Des del pati, una escala coberta porta a les galeries del pis superior decorades amb arcs apuntats. En aquest espai trobem l'entrada a les oficines del bisbat i, també, el portal d'entrada la capella que va fer construir el bisbe Berenguer de Prats el 1316. En aquest espai destaca el conjunt escultòric amb el relleu de la Mare de Déu i d'altres personatges bíblics. A l'interior de la capella s'hi pot admirar l'absis, amb una coberta de creueria estrellada i notables pintures murals. L'edifici és un magnífic exemple d'art gòtic català.
Palau Capmany
L'edifici presenta un esplendorós pati neoàrab, i és un dels pocs palaus tortosins que ha conservat el ràfec de la façana. La façana fou possiblement construïda al darrer terç del segle XVII, en el solar que al 1626 pertanyia al noble Jaume Oliver. L'any 1868, el mestre de cases Josep Grifoll construí, al saló principal del palau, una reproducció del granadí Pati dels Lleons i l'edifici fou conegut popularment com l'Alhambra. La darrera dècada del segle XIX, les cavalleries i dependències de personal es transformaren en establiments comercials.
Palau Despuig
Situat al carrer de la Rosa, es tracta d’un edifici de tres plantes que ha passat per diferents usos fins als nostres dies, datat entre els segles XIII i XVI. Inicialment formaven un sol cos amb el palau gòtic del costat (Palau Oriol) actualment aquesta annexió s’ha tornat a realitzar a l’ajuntar-los per ampliar l’escola i conservatori de música.
Palau Oliver de Boteller
Situat al carrer de la Rosa, es tracta d’un edifici de tres plantes que ha passat per diferents usos fins als nostres dies, datat entre els segles XIII i XVI. Inicialment formaven un sol cos amb el palau gòtic del costat (Palau Oriol) actualment aquesta annexió s’ha tornat a realitzar a l’ajuntar-los per ampliar l’escola i conservatori de música.
El seu pati consta d’una escalinata exterior amb galeria d’arcs ogivals sobre columnes i capitells senzills de decoració vegetal. El seu nom deriva del propietari, els Despuig.
Palau Oliver de Boteller
Originalment estava situat a la façana fluvial, de cara a l'Ebre, però va ser gairebé destruït durant la Guerra Civil espanyola. L'any 1962 el van traslladar pedra per pedra al seu emplaçament actual. De la construcció original de finals de segle XV es conserva la façana i el portal d'entrada, de mig punt amb grans dovelles. Fa cantonada i just al mig hi ha una font amb un gravat de l'època.
Actualment l'interior de l'edifici conserva l’original enteixinat de la sala noble i acull els Serveis Territorials de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
Catedral de sta. Maria
Aquesta catedral ostenta el títol de Basílica i el 1931 va ser declarada, juntament amb el Palau Episcopal, Bé Cultural d'Interès Nacional.[1] La contemplació de l'edifici es veu dificultada perquè està envoltada de construccions que l'amaguen; un bon punt per veure-la és des del Castell de la Suda. Està inacabada degut a l'absència de diners suficients.
Durant els segles XII i XIII es va construir el claustre i la resta de les dependències comunitàries. L'actual Catedral gòtica es va construir sobre l'anterior d'estil romànic, adossada a la galeria nord del claustre del segle XII i XIII i sobre algunes de les dependències comunitàries de la Canònica, fundada al segle XII.
L'actual Catedral gòtica va ser començada en 21 maig 1347 (segle XIV) durant el bisbat de Bernat d'Oliver (1346-1348) quan aquest col · loca la primera pedra al centre de l'absis. Les seves obres es dilatarien fins 1757 (segle XVIII) en què es va treballar en la façana barroca. Les capitulacions de construcció del temple estan signades pel mestre picapedrer Bernat Dalguaire en 1346.
Consta que l'any 1351 ja estava construït l'Altar Major. Entre els mestres d'obres que van intervenir en la seva construcció destaca entre 1366 i 1381 Andreu Julià, famós per haver començat les obres de la torre campanar coneguda com el Miquelet de la Catedral de València. Julià treballaria a la zona de l'absis i el presbiteri. Més tard entre 1400 i 1416 Pasqual de Xulbi i el seu fill Joan de Xulbi treballarien a la zona de l'absis i acabarien les capelles absidals. En 1430 Joan Folquer treballava en les voltes de la girola i en 1433 Francesc Martí treballa en la clau central de la volta del presbiteri.
El 12 abril 1441 la Catedral va ser consagrada sent bisbe de la diòcesi Ot de Montcada i de Luna (1415-1473) a donar-se per pràcticament finalitzada la capçalera del temple. Cal dir que mentre es realitzaven les noves obres, l'anterior Catedral romànica seguia en peu, derrocant aquesta en la mesura que avançaven les noves obres.
A finals del segle XV es finalitzava el primer tram del temple ia la fi del segle XVI s'arribava al quart tram. En 8 juny 1597 el bisbe de Tortosa però natural de Morella Gaspar de Punter i Barreda (1590-1600) consagrava novament el temple havent arribat als peus, però a falta encara de la torre i la façana.
Les obres van continuar lentament, durant aquest període es van adaptar a l'estil barroc de l'època, es va construir la capella de la Verge de Cinta i la façana principal que mai va arribar a ser finalitzada i així continua.
Parc Teodor Gonzàlez
Dedicat al polític tortosí Teodor Gonzàlez, és la zona verda més emblemàtica de la ciutat i ha estat ben bé fins a finals del segle XX l'únic parc urbà fins a la construcció del parc riberenc dels barris de Sant Jaume-Remolins (parc de la Fira). Tot i això encara avui és la zona verda de referència de Tortosa.
Conegut inicialment amb el nom de passeig del Temple el parc municipal és el parc de l'eixample i de l'expansió urbana de la ciutat al s. XIX. S'hi pot trobar un passeig central de plataners d'índies de grans dimensions, palmeres datileres, palmeres xilenes, magnòlies grandiflora, pins, plataners, algun cedre, algunes carrasques, etc. Des del 1933 s'hi localitza el porxo del blat o llotja (s. XIV) traslladat des del seu emplaçament original. El 1968 es va instal·lar una locomotora de vapor de l'antic tren de el Carrilet que entre 1926 i 1967 unia Tortosa amb el Delta de l'Ebre.
Castell de la Suda
El castell de la Suda, també anomenat Suda de Tortosa, és un dels principals monuments històrics de la ciutat de Tortosa.
Un dels noms que més vegades es citen en la història antiga de Tortosa és la Suda, ve d'origen àrab que vol dir el mateix que castell o fortalesa. L'actual castell es remunta als primers pobladors de Tortosa; i les cases que hi són adossades són la part de la ciutat que es va edificar primer, emparada per la fortalesa que li serveix de rereguarda.
Segons sembla, quan es va dur a terme la reconquesta, aquell castell estava dividit en tres parts, o, per dir-ho millor, hi havia tres castells independents; perquè en explicar don Cristòfor Despuig en els seus "Col·loquis" les recompenses que el comte Ramon Berenguer IV atorgà als quatre cavallers que foren els primers a assaltar la muralla de la Suda, diu que, a Guillem Ramon I de Montcada, li donà un dels tres castells, que l'altre el donà a Pere Sentmenat i que el tercer se'l reservà per a ell.
Els romans aixecaren les primeres estructures emmurallades però foren els musulmans, sota el califat d'Abderraman III, els qui donaren forma a aquesta fabulosa construcció que pren modernament el nom de la Suda, un pou de gran diàmetre i profunditat. Al voltant d'aquest s'articulen unes galeries subterrànies que conserven restes d'un antic molí i dos forns.
Reconquerida la ciutat pel comte Ramon Berenguer IV (desembre de 1148), el castell passa a ser residència dels Montcada i dels Templers com a prova de gratitud per l'ajuda donada durant la batalla.
El rei Jaume I el va escollir com la seva residència favorita i des d'aquí es feren els preparatius per a la reconquesta de Morella, Peníscola i Borriana. Des del 1294, quan Tortosa passa a dominis de la Corona, la Suda fou convertida en palau reial, afegint-s'hi noves sales i elements defensius. De llavors l'actual Parador de Turisme encara conserva tres notables xemeneies i quatre grans finestrals característics del millor gòtic català. La fortificació també manté el seu polvorí.
Durant l'edat mitjana, el castell fou seu del Tribunal de Justícia de l'època. Les construccions medievals romanen molt emmascarades per les obres realitzades durant els segles XVII i XVIII, en fortificar les dues elevacions adjacents per a formar un dispositiu de defensa.
A l'accés al castell es pot contemplar un cementiri musulmà. D'aquest se'n va extreure, el 1972, un epitafi datat del segle X amb referències a un governador, conservat al propi Parador. També es va recuperar dels enderrocs del castell una tapa d'arqueta funerària, d'escriptura cúfica, on se citen versos de l'Alcorà, avui conservada en la col·lecció de l'Ajuntament de Tortosa.
Un dels noms que més vegades es citen en la història antiga de Tortosa és la Suda, ve d'origen àrab que vol dir el mateix que castell o fortalesa. L'actual castell es remunta als primers pobladors de Tortosa; i les cases que hi són adossades són la part de la ciutat que es va edificar primer, emparada per la fortalesa que li serveix de rereguarda.
Segons sembla, quan es va dur a terme la reconquesta, aquell castell estava dividit en tres parts, o, per dir-ho millor, hi havia tres castells independents; perquè en explicar don Cristòfor Despuig en els seus "Col·loquis" les recompenses que el comte Ramon Berenguer IV atorgà als quatre cavallers que foren els primers a assaltar la muralla de la Suda, diu que, a Guillem Ramon I de Montcada, li donà un dels tres castells, que l'altre el donà a Pere Sentmenat i que el tercer se'l reservà per a ell.
Els romans aixecaren les primeres estructures emmurallades però foren els musulmans, sota el califat d'Abderraman III, els qui donaren forma a aquesta fabulosa construcció que pren modernament el nom de la Suda, un pou de gran diàmetre i profunditat. Al voltant d'aquest s'articulen unes galeries subterrànies que conserven restes d'un antic molí i dos forns.
Reconquerida la ciutat pel comte Ramon Berenguer IV (desembre de 1148), el castell passa a ser residència dels Montcada i dels Templers com a prova de gratitud per l'ajuda donada durant la batalla.
El rei Jaume I el va escollir com la seva residència favorita i des d'aquí es feren els preparatius per a la reconquesta de Morella, Peníscola i Borriana. Des del 1294, quan Tortosa passa a dominis de la Corona, la Suda fou convertida en palau reial, afegint-s'hi noves sales i elements defensius. De llavors l'actual Parador de Turisme encara conserva tres notables xemeneies i quatre grans finestrals característics del millor gòtic català. La fortificació també manté el seu polvorí.
Durant l'edat mitjana, el castell fou seu del Tribunal de Justícia de l'època. Les construccions medievals romanen molt emmascarades per les obres realitzades durant els segles XVII i XVIII, en fortificar les dues elevacions adjacents per a formar un dispositiu de defensa.A l'accés al castell es pot contemplar un cementiri musulmà. D'aquest se'n va extreure, el 1972, un epitafi datat del segle X amb referències a un governador, conservat al propi Parador. També es va recuperar dels enderrocs del castell una tapa d'arqueta funerària, d'escriptura cúfica, on se citen versos de l'Alcorà, avui conservada en la col·lecció de l'Ajuntament de Tortosa.
Reials Col·legis
Tortosa era la cinquena ciutat de Catalunya en nombre d'habitants i comptava amb un col·legi per a la formació dels teòlegs dominics.
Posteriorment s'iniciaren les obres del col·legi de Sant Jaume i de Sant Maties amb la missió d'educar els joves musulmans conversos. Les obres s'iniciaren el 1564. En l'actualitat ja no se n'atribueix l'autoria a Miquel Joan Anglès i s'apunta a Francisco de Montehermoso. Amb l'expulsió dels moriscos del 1610 va passar a ser utilitzat per a l'educació dels joves sense recursos de la ciutat. L'any 1824 fou convertit en Seminari Conciliar, fins al 1877 en què fou traslladat al carrer Montcada, i se seguí utilitzant com a col·legi.
Entre els anys 1972 i el 1983 el col·legi de Sant Jaume fou la primera seu de la UNED a Tortosa i des del 1997 alberga l'Arxiu Històric Comarcal de les Terres de l'Ebre (AHCTE). El 1974 es declarà monument historico-artístic d'interès nacional.
Col·legi de Sant Jaume i de Sant Maties: es coneixia amb el nom de Col·legi de Sant Lluís Gonzaga una escola confessional creada el curs 1877-1878. És un gran edifici de dos pisos organitzats entorn d'un pati central. Aquest pati és el primer, i únic, pati del Renaixement a Catalunya i segurament, la millor obra del renaixement català.
- Col·legi de Sant Jordi i de Sant Domènec: data de 1578 i era en origen un convent dominicà. Arrasat pels bombardejos franquistes (1937-1939) només es conserva la senzilla portalada renaixentista de dos cossos. Sota l'escut imperial de Felip II es pot llegir la inscripció DOMUS SAPIENTIAE, és a dir, casa de la saviesa perquè fou l'antiga universitat. La data de 1578 es troba a l'arc de mig punt de la portalada i l'heràldica dels dominics es troba als carcanyols. Propietat de la Generalitat des del 2001 el maig de 2003 es va convertir en la seu dels serveis territorials del Departament d'Educació i de l'Escola Oficial d'Idiomes (2004).
Església de Sant Domènec (1585): és una església d'una sola nau, amb capelles laterals. Fou construïda al segle XVI utilitzant l'estil gòtic. En l'actualitat presideix la nau central un armari-arxiu procedent de la desapareguda casa de la ciutat sobre el qual hi ha uns volta de creueria. Destaca la seua gran portalada de tres cossos: el primer amb un arc de mig punt emmarcat en dues parelles de columnes jòniques a cada costat; el segon l'ocupa un fris amb fornícules per a cinc figures, i es remata amb un frontó corb trencat. L'escut del bisbe Izquierdo presideix la portalada actualment en restauració. L'església fou un dels béns desamortitzats el segle XIX convertint-se en instal·lació militar. El 1906 fou cedida a l'Ajuntament i entre el 1910 i el 1997 acollí l'antic Museu-Arxiu Municipal. Des del 2007 està destinada a saló noble de la ciutat, acollint alhora, des d'octubre del 2008, el Centre d'Interpretació del Renaixement.
No hay comentarios:
Publicar un comentario